7 píndoles per a encausar el Project Management en R+D+i

El dijous, 9 de març de 2017, en el CEEI València, David Cebrián Tarrasón, com a membre de l’alkimia holos, va realitzar una ponència sobre Project Management (direcció i gestió de projectes) aplicada a l’àmbit de l’R+D+i.

En la xerrada es va comentar que tot i que la feina principal de qualsevol project manager, independentment dels seu camp, és navegar entre les demandes conflictives de temps, cost i acompliment, els reptes reals de la gestió de projectes en la majoria dels casos, i més en l'àmbit de l'R+D+i, no fan referència a l'estructura tècnica, sinó que estan relacionats amb els processos humans.

Com a resum, a continuació us remetem les 7 píndoles:

1. Les ferramentes de gestió de projectes per a la programació i la planificació són útils en projectes d’investigació, però també són potencialment enganyoses. Per tant, s’han d’utilitzar com a ferramentes flexibles i s’han d’ajustar contínuament per tal d’adaptar-se a la realitat actual del projecte. No s’han de considerar com a un model per al projecte d’investigació.
2. El treball en equip és molt important en els projectes d’investigació. Cal fer esforços per tal de convertir el grup del projecte, el qual pot ser bàsicament una estructura el més horitzontal possible (també considerada com adhocràia) de curta durada d’interessos i obligacions en competència, en un equip compromés i motivat amb un sentit comú de propòsit i direcció, al mateix temps que deixa espai per al reconeixement i l'ambició individuals.
3. El lideratge del projecte d’investigació és, en gran mesura, influir i persuadir els socis, a més de crear consens sobre els objectius entre un grup de persones altament qualificades i independents (amb la creació de l'acceptació que hi ha límits de temps i pressupost).
4. El desequilibri de coneixements entre el director del projecte i els participants individuals d'este, i entre la dificultat per a planificar els resultats i el procés de treball d’investigació fa naturalment difícil el control de projectes tradicionals, i la delegació de responsabilitats resulta una necessitat.
5. Dissenyar el projecte de tal forma que siga capaç de gestionar-se per ell mateix. El projecte autònom requereix la construcció d'un «model mental» o un marc conjunt per tal d'alinear el pensament, la resolució de problemes i la presa de decisions entre els participants en el projecte. El paper d’este «marc cognitiu» compartit és funcionar com a un mecanisme d’adaptació que proporcione als participants en el projecte patrons compartits d'interpretació i establiment de prioritats.
6. La construcció, comunicació i negociació constant d’este marc cognitiu amb els socis del projecte es pot descriure com a la feina principal del líder d'un projecte d'investigació. Així mateix, assumint el paper d'arquitecte cap, negociador i comunicador d'este marc, el director de projectes d'investigació també és capaç d'exercir influència i donar forma als processos de presa de decisions independents i als operatius dels diferents participants del projecte, d'acord amb els objectius generals d'este. El director del projecte d’investigació pot descriure’s no tant com a un administrador sinó com a un integrador principal de persones, objectius, entrades i relacions en una xarxa de partits independents amb motivacions i interessos diferents.
7. Esta redefinició o adaptació ha de, en major mesura, permetre la incertesa de les feines, l’asimetria del coneixement i l'autonomia dels participants, característica dels projectes d'investigació i dels investigadors.

 

Igualment, cal concloure que degut a la complexitat del procés, per a una adequada gestió de projectes és imprescindible estar certificat per algun organisme competent en la matèria (com per exemple IPMA (International Project Management Association), la representació espanyola del qual és AEIPRO (Associació Espanyola de Direcció i Enginyeria de Projectes), cosa que permetrà reconéixer tant les habilitats de l'equip gestor de projectes d'investigació com els aspectes a millorar en la matèria, a més d'acumular molta experiència pràctica per tal d'incrementar la capacitat d'èxit.