Per a escoltar activamente, primer hem de callar

Tenim dues orelles però només una boca. Aleshores, per què parlem més que escoltem? I quan ho fem, ho fem activament, és a dir, amb tots els nostres sentits enfocats cap aquell que parla i allò que ens conta? Recordem que la comunicació també és no verbal. Vegem el que no són paraules: to de veu, gestos corporals, emocions...; amb uns percentatges sobre el total de les formes de comunicar bestials:

Veu (to, projecció, entonació, ressonància, etc): 38 %

Llenguatge corporal (gestos, postures, mirades, respiració, etc.): 55 %

(I la resta, clar, el verbal: les paraules: només un 7 %.)

L'art de la conversa radica en estar interessat, no en ser interessant. Això és escoltar de forma activa!

 

Les etapes de l‘escolta activa com a part d’una relació empàtica

• La proporció correcta:
  • Dues oïdes
  • Una boca
• Mantindre el contacte visual
• Prendre notes: ajuda a la memòria
• No terminar les frases de la resta
• No prendre conclusions precipitades
• Responga!: «Sí... ja veig..» Assentir...
• Evitar jutjar
• Formular preguntes quan no entén
• Formular preguntes essencials
• Detindre’s abans de respondre: els silencis

 

Què ens diuen alguns experts

• La intel·ligència emocional és molt útil en la direcció d’equips de treball. I dins d’ella, l’habilitat social es caracteritza per saber fer un bon ús de les emocions en una relació i interpretar adequadament les situacions i les connexions socials, interactuar sense dificultats, utilitzar estes habilitats per persuadir i dirigir, negociar i resoldre disputes, per a cooperació i el treball en equip. La comunicació és una de les aptituds de l'habilitat social que formen la intel·ligència emocional en ella mateixa; dins d'ella, una faceta molt important és ser capaç d'escoltar activament.
• Daniel Goleman, al seu llibre sobre intel·ligència social, ens diu que totes les emocions són socials. Resulta impossible separar la causa d’una emoció en el món de les relacions, perquè són les relacions socials les que mobilitzen les nostres emocions.

• Ens parla de la sintonia com a part d’una consciència social. Sintonia és escoltar de manera totalment receptiva; connectar amb la resta.
• L’escolta vertadera m’obliga a sintonitzar amb els sentiments de la resta.
• Prestar una atenció deliberada és la millor forma de fomentar el rapport.

Este concepte nou de rapport mereix una reflexió per separat. Però puc avançar que es tracta d’una espècie de «dansa biològica», segons l’expressió utilitzada per Goleman, i només existeix entre els éssers humans, ja que està present en qualsevol relació afectuosa, compromesa i amable. Les decisions que prenen les persones implicades són més creatives i eficaces.

És una sensació que enforteix els vincles interpersonals, i és veu afavorida per una atenció plena.

Per concretar: en tota relació interpersonal, per tant, hem d’escoltar activament si volem sintonitzar amb el nostre interlocutor. Això requereix atendre plenament el que ens està comunicant, tant verbalment com de forma no verbal.