La por a parlar en públic ens impedeix brillar

L’altre dia vaig parlar d’això en una conferència-taller al CEEI (Centre Europeu d’Empreses Innovadores) de València, al Parc Tecnològic, amb el saló quasi ple.

Una gran majoria d’espanyols sent autèntica por a parlar en públic. L’absència d’una formació adequada, des de la infància fins a la vida universitària, ha provocat que l’espanyol mitjà tinga com a una característica més de la seua personalitat la inseguretat en haver de parlar davant d’un auditori més o menys nombrós.

Moltes persones, quan es posen davant de la resta per dirigir-los la paraula (transmetre la seua opinió en una reunió amb gent desconeguda, donar una xerrada, pronunciar un discurs o unes paraules d’agraïment per alguna cosa, presentar un projecte, explicar alguna cosa...), senten la mirada atenta de tots els que escolten, es fa el silenci... i es posen molt nerviosos, els entra una espècie de pànic, un estrés, que en algunes ocasions els bloqueja, els fa suar, respiren fatigosament i els tremolen les cames, les mans i la veu.

En prendre consciència que l’únic que se sent a la sala és la seua pròpia veu i que tots estan atents escoltant-los, són incapaços de respirar amb normalitat i aconseguir un volum de veu adequat a l’auditori on es troben. Ser el centre d’atenció els angoixa una barbaritat. En adonar-se que la seua veu es feble i temorosa, gargamellegen, la seu veu tremola, traguen saliva en mig d’una frase, respiren amb dificultat... i tot això fa que la seua veu no acabe de tindre el volum adequat. Estan sentint la mirada i l’atenció expectant de la resta... i això els fa sentir-se fatal!

En el meu taller al CEEI, com faig sempre en els meus cursos, vaig insistir en la importància de tindre una actitud positiva a l’hora d’afrontar la situació d’haver de parlar en públic, amb control dels nostres pensaments perquè les emocions no es desborden i ens impedisquen gestionar les nostres idees i les nostres paraules.

Els vaig parlar del fonamental que és expulsar de la nostra ment les idees i els pensaments negatius per tal de no deixar-nos dur per les circumstàncies, com una botella de plàstic és portada pel corrent d’un riu. I els vaig recordar una idea que m’agrada repetir: «L’estrés no el causen les circumstàncies, sinó l’actitud amb la qual fem front a elles».

Si no som capaços de tindre l’actitud adequada per superar les nostres pors, difícilment podrem aconseguir l’eloqüència i la capacitat de persuasió, indispensable per a un bon orador.

Durant el taller, que va durar tota la vesprada, vaig il·lustrar les meues explicacions amb exemples gràfics i algunes cites d’autors interessants, a més de posar exemples, projectar diversos vídeos i fer-los fer alguns exercicis il·lustratius per ajudar-los a superar les seues pors.

Va ser una vesprada molt entretinguda i divertida, i segons van manifestar, tots van anar-se’n molt contents amb la sessió (i jo el que més). I és que, com els vaig dir, si l’orador no s’ho passa bé en connexió amb el seu auditori, difícilment podrà aconseguir la connexió necessària amb el públic que l’escolta, el que significa que difícilment aconseguirà comunicar amb eficàcia.

Hui dia, qualsevol professional de qualsevol disciplina es veu amb major o menor freqüència en la situació d’haver de parlar en públic. Però ningú no li ha ensenyat a fer-ho, ni al col·legi ni a la Universitat. I és curiós que tot el món estiga d’acord en que es tracta d’una formació necessària, però estes ensenyances no s’introdueixen de veritat als col·legis i una gran majoria de professionals continua sense donar importància a estes habilitats tan necessàries per a l’èxit en la seua vida professional i fins i tot personal. Adquirir-les els permetrà poder parlar en públic amb soltesa, seguretat i transmetent adequadament les seues idees, és a dir, comunicant i sent capaços d’arribar a convéncer la resta mitjançant les seues paraules, l’eloqüència i la capacitat de persuasió.

Aquells que no prenen consciència del fet que no saben comunicar amb eficàcia quan parlen en públic estan desaprofitant multitud d’oportunitats per a ells i per a les seues empreses. Moltes vegades l’acceptació d’un projecte o una proposta depén de matisos subtils que ajuden a decidir acceptar-lo als que han de decidir. I estos matisos poden ser, sobre la base d’un projecte sòlid, la claredat, la força, la convicció, la sinceritat, l’honestedat, la seguretat i, en definitiva, la bona imatge i l’eficaç comunicació que ha transmet qui ha presentat i exposat els detalles del projecte o la proposta. Un bon comunicador és capaç de captivar, convéncer i moure a l’acció a aquells que l’escolten.

Moltes persones no arriben a poder desenvolupar les habilitats necessàries d’una oratòria eficaç simplement perquè senten eixa por que els impedeix qualsevol milloria i brillar. Si no comencen per superar la por, serà impossible que puguen arribar a aplicar qualsevol consell destinat a millorar la seua comunicació. I per tal de superar-la, el millor és saber per què i com es produeix. De tot això vaig parlar en la meua conferència-taller al CEEI de València.