CAPITAL ERÒTIC. Intel·ligència emocional i seducció en el món dels negocis

La gran majoria l'anhela; desitja generar impacte i influència, tindre capacitat de persuasió i convertir-se en magnètic i irresistible, tant en la seua vida personal com professional. El capital eròtic és el poder de seducció en la comunicació humana.

La forma en què mirem, la manera com ens movem, el to de veu que utilitzem, la roba que ens posem... tot comunica i contribueix a la imatge que de nosaltres es forma la resta. Però som realment conscients d’això? I, el més important, fins a quin punt podem arribar a controlar-ho?

Parlem de «capital eròtic», el poder per a fascinar i captivar la resta de persones. Este concepte també s’utilitza per descriure les persones que tenen màgia, carisma, encant, enginy...

La professora de la London School of Economics, Catherine Hakin (Honey Money. The Power of Erotic Capital, 2011), va ser qui va encunyar el terme. El descriu com el resultat de la suma d’una sèrie d'elements que contribueixen a establir relacions socials plaents: bellesa, atractiu, sexual, vitalitat, manera de vestir, encant, sociabilitat i competència sexual. Va més enllà de l’atractiu físic innat i fa referència a un actiu que qualsevol individu posseeix en algun grau i que pot cultivar-se al llarg de la vida. Vaja, ací ja entra en joc l’aplicació de la intel·ligència emocional, ¿vos sona? Bones notícies: si es tracta d’una habilitat que no tenim, podrem aprendre-la.

Hakim situa el CAPITAL ERÒTIC com a un quart actiu personal, per darrere dels que havia definit el sociòleg francés Pierre Bourdieu: EL CAPITAL ECONÒMIC (els béns que posseïm), EL CULTURAL (el que sabem) i EL SOCIAL (a qui coneixem). I, com qualsevol actiu, es converteix en un bé escàs que té un pes també en l’economia.

De segur que a molts de vosaltres vos venen a la ment personatges públics de tots els àmbits (esports, cine, música, política, negocis...) que tenen capital eròtic. Ells ho saben i ho exploten (Obama, Ophra, Guardiola...).

Es tracta de practicar i treballar l'activar el fons del capital eròtic, i això no es fa amb una aposta al roig o al negre, sinó que s'aprén. El pentinat, el color de la corbata, el moviment de les mans, la mirada... poden transmetre proximitat, seguretat, poder, confiança... o tot el contrari. En este sentit, comunicar convicció i coherència serà difícil si les expressions no acompanyen les paraules ni els fets d'aquells que ostenten càrrecs públics. Quan es pretén construir una imatge positiva, enèrgica i vital, ja no ens sorprén vore els polítics intentant obtindre un crèdit mediàtic de la seua pràctica esportiva.

Així és que el terme «capital eròtic», envoltat de polèmica, acusat de frivolitat i sacsejant alguna corrent feminista ha arribat per captar la nostra atenció, i ja que el concepte ens atrau, podríem donar-li la importància que mereix, ja que qui posseïsca eixe quart capital tindrà a les seues mans les claus per obrir totes les portes o aquelles a les quals decidisca tocar.

El poder de la imatge, de la cinètica, de la proxèmica, de les traces auditives i olfactives passa així a un primer pla. Quan es tracta de convèncer l'altre, es pot arribar a menysvalorar el pes del capital eròtic, segurament per raons culturals i hàbits arrelats amb força a la nostra societat, la qual tendeix a prevaldre el pensament lògic racional per damunt d'altres capacitats com ara la intuïció, la intel·ligència emocional (Goleman, 1995) i les aptituds socials.

Tot i això, malgrat ser animals racionals, també som animals relacionals. Howard Gardner ja ho va apuntar en la seua Teoría de las inteligencias múltiples, on va posar de manifest que per ells mateixos els resultats acadèmics no són, ni molt menys, garantia d'èxit.

Si la persuasió tracta de convèncer mitjançant raonaments, la seducció implica moure el desig i apel·la les emocions i les estructures més primàries del cervell, heretades del nostre passat animal. El poder i la influència del capital eròtic poden resultar en ocasions totalment inconscients i difícils de controlar. Utilitzem les paraules i la nostra força argumental per transmetre informació, però la nostra imatge i el nostre llenguatge corporal també ens delaten, ja que comuniquen estats d’ànim i intencions.

La bona notícia és que eixe quart capital eròtic es pot aprendre, només és qüestió de proposar-s'ho, ser conscient i treballar les habilitats per tal d'adquirir el capital eròtic, capital que no es compra amb diners.

Dora de Teresa

Directora Go up Business School

@up_dora