La felicitat segons Newton

Cal alguna cosa especial per a ser feliç?

Sí, clar que sí... que vulgues ser-ho!!

És cert que podem pensar que moltes persones ho tenen més «fàcil» per ser felices que unes altres. OK, ho puc entendre.

També és cert que es pot pensar que la felicitat depèn de les «circumstàncies» de cadascun. OK, també ho entenc.

Però això sí, que ho entenga no vol dir que hi estiga d’acord!!!

És cert que és possible que estiga més estès, i socialment acceptat, o fins i tot ben vist, estar cabrejat... o trist. De fet, el primer que vam fer en arribar a este món va ser enfadar-nos i plorar, i això és el més normal, veritat?

Hem de canviar eixa dinàmica!!

I per això cal fer un esforç conscient. Perquè si no som conscients que cal donar eixe plus, cap cosa canviarà.

I fixa’t que l’amic Newton ens ajudarà a comprendre la raó per la qual si realitzem l’esforç conscient, fins i tot el canvi perdurarà.

Amb el permís de Newton, prendrem prestades les seues lleis:

1ª Llei o Llei de la Inèrcia

«Qualsevol cos persevera en el seu estat de repós o moviment uniforme i rectilini a menys que siga obligat a canviar el seu estat per forces impreses sobre ell»

2ª Llei o Llei de Força

«El canvi de moviment és proporcional a la força motriu impresa i ocorre segons la línia recta al llarg de la qual aquella força s'hi imprimeix»

3ª Llei o Llei d’Acció i Reacció

«Amb qualsevol acció té lloc sempre una reacció igual i contrària: és a dir, les accions mútues de dos cossos sempre són iguals i dirigides en sentit oposat»

En relació amb el tema que estem tractant, en què ens pot ajudar?

Què ens diu la primera llei? Bàsicament que si no realitzem un esforç conscient, la situació no canviarà, és a dir, que si la situació és «trista», esta no canviarà per ella mateixa, sense fer res.

Mou-te, dóna un pas... fes alguna cosa!!! Però no et quedes quiet.

Quant a la segona llei, el que ens diu és que la potència del canvi és proporcional a la força que l’imprimisques.

Si dones un pas tímid, el canvi serà mínim. Si decideixes donar un gran pas, el canvi serà major.

Per no dir si el que fas és fer una carrera amb fermesa!!!

Pel que fa a la tercera llei, esta confirma que mentre estàs exercint la força per dur a terme el canvi que tu voles, existeix una força, en sentit oposat, amb la mateixa intensitat, és a dir, quan estàs en ple canvi hauràs de fer front una força que voldrà portar-te cap arrere (pot ser zona de comoditat, peresa, por al canvi, etc.).

Ací cobra més importància que faces l'esforç d'una manera conscient, ja que hauràs de detectar el moment en què aparega la força «fosca» per tal de només fer-li front, sinó superar-la.

Saps quina és la bona notícia? Que en completar el procés, és a dir, quan gaudisques de la teua felicitat, caldrà una quantitat de força igual de potent que la que vas necessitar al principi per tornar a estar trist. En eixe moment serà la força «brillant» la que t'ajudarà a no caminar cap a la fosquedat. És com si volguérem tornar a la primera llei, però volent aconseguir el resultat totalment oposat.

Així doncs, com pots veure, tot depèn de tu.

Dóna un pas xicotet, seguit d’un altre, i un altre... camina un poquet més, amb més força, amb un poc més d’energia i, quan te n’adones, estaràs on realment vols estar.

No esperes més!! Fes-ho ja!!

Si ja ho deia Newton...

Felipe García, expert en habilitats comercials

Felipe García, experto en habilidades comerciales